8/12/09

Parròquia de Sant Josep i Bon Nadal

Benvolguts, tal i com us deia en el darrer escrit, avui voldria dedicar aquest comentari a la parròquia de Sant Josep. Sí, ja sé que us vaig prometre parlar-vos de l’Àfrica, del treball que hi fem, de la gent que ens trobem... però cal dir, d’una manera ben sincera, que tot el que fem aquí no seria possible sense vosaltres. Sense tanta gent anònima que ens ajuda des de la pregària, des del suport moral i econòmic, des de l’amistat. Són molts i molts els que podria citar, però avui voldria agrair-vos-ho a tots, a partir de la parròquia de Sant Josep, la parròquia on vaig estar-hi de vicari, la parròquia on vaig poder créixer com a capellà, la parròquia que em va enviar a missions, i la parròquia que, el mes passat, va dedicar un cap de setmana missioner per conscienciar a la gent de tota la feina que es fa i la que queda per fer en aquest món que volem que sigui més just per tothom.
El bon Jordi Dalmau, de la parròquia de Sant Josep, escrivia al diari de Girona:
La comunitat parroquial de Sant Josep, de Girona, ha celebrat el primer aniversari del comiat de Joan Soler. Entre els assistents a l'acte hi havia unes senyores de fora que preguntaven qui era el protagonista, ara absent; un noi de la catequesi les va assabentar amb goig: "En Joan Soler és un dels nostres". Sí, noi, tens raó, aquest missioner és un dels nostres. El bisbe i la comunitat de Sant Josep el varen enviar ara fa un any a les missions del Togo”.

Moltes gràcies Jordi, i és que es justament des d’aquesta perspectiva que podreu entendre la carta que els hi vaig enviar, una carta que dedico a tots aquells que feu possible, en el dia a dia, que moltes persones puguin avançar amb il•lusió:

Benvolguda parròquia de Sant Josep, com esteu?
La comissió de joves que s’encarrega del tema missioner m’ha demanat que us fes un escrit, petit, però que em fa una gran il•lusió, doncs des de la llunyania, em permet recordar que vaig tenir la sort de conèixer-vos i de poder compartir amb tots vosaltres moments molt bonics de les nostres vides, i sobretot avui, quan ja farà un any que el nostre bisbe Francesc, en representació de tot el bisbat, i acompanyat per aquesta comunitat de Sant Josep, em va enviar de missions al Togo.
Recordo que aquell dia, en el discurs final, us deia: “Déu, que és Pare, ens recorda que tots els altres són els nostres germans, i ens demana a anar-los a buscar als marges dels camins, per dir-los, senzillament, que Ell continua al seu costat”. Encara no sabia ben bé amb el que em trobaria, amb qui compartiria el meu dia a dia, ni la tasca pastoral que tindria encomanada, però, el que no m’esperava, de cap manera, era trobar uns marges tan grans, amb tants i tants de germans que hi han quedat encallats i en tantes situacions difícils que es fan difícils de pair.
Però avui, no sóc jo qui voldria quedar encallat en el sofriment, que molts de vosaltres ja coneixeu per reportatges de la televisió, escrits i xerrades vàries, sinó que en tant que comunitat cristiana us voldria enviar un missatge d’esperança. Sí. Ho heu entès bé!. I és que si a nivell humà, social, econòmic... l’Àfrica està en un estat realment deplorable, a nivell de fe, a nivell d’alegria, a nivell d’amor, està a uns nivells increïbles. No em seria gens difícil donar-vos exemples de persones que fan de la seva vida senzilla, de la seva vida amagada, un regal constant a Déu, i un testimoni d’evangeli per tot el món. No em seria gens difícil parlar de persones que estimen gratuïtament als seus fills, als fills del seu germà que potser ha mort o ha hagut d’anar a un país veí per guanyar alguna cosa, als fills dels veïns que passen dificultat... que estimen perquè no han après a no fer-ho, perquè no han après a tornar-se egoistes. No em seria gens difícil parlar-vos de les rialles dels més petits, dels somriures dels més grans... No em seria difícil, doncs, dir-vos que l’Església creix perquè ha trobat ja el terreny adobat per una gent que viuen, sense saber-ho, totes les benaurances, d’unes persones que són, sense cap mena de dubte, els preferits de Déu.
I és per això que us puc dir, avui, que si vaig marxar amb una certa nostàlgia de Sant Josep, si us he trobat a faltar durant tot aquest temps, és perquè ara, me n’adono, compartint la vida a la nova parròquia de Saint Paul, una parròquia que comença a alçar-se amb una comunitat viva, il•lusionada, plena de projectes, plena de solidaritat, plena d’alegria, plena de cants... en definitiva, d’una comunitat plena del mateix Esperit que vaig trobar a Sant Josep. Doncs, en el fons, el que he descobert és que, si no m’ha costat massa acostumar-me a aquesta nova església és, segurament, gràcies a tots vosaltres, que em vàreu donar la oportunitat de fer de vicari a una de les parròquies més “africanes” del bisbat.
Continueu bategant amb força, que els batecs del vostre cor ens envien a nosaltres la sang necessària per no decaure. Continueu fent de l’evangeli la vostra guia pel camí, que són molts els racons del món que intenten viure la mateixa utopia, i obriu bé les orelles, perquè si escolteu bé, podreu sentir, també, els cants dels vostres germans africans, els cants d’uns homes i d’unes dones que han posat en Déu tota la seva confiança i que, quan saben que hi ha una comunitat cristiana a Europa que els ajuda i els acompanya, comprenen millor què significa el llibre dels Actes dels Apòstols quan diu: “Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots”.
Una forta abraçada a tots, units en la pregària i en el somni de fer possible, algun dia, que tots els homes i dones de la terra visquin en les condicions que es mereixen com a fills de Déu
.”

Suposo que ara entendreu millor perquè es mereixien aquesta pàgina. I aprofito, finalment, per desitjar-vos a tots un molt Bon Nadal. Per aquí són moltes les activitats que es giren aquests dies, i per tant estaré una mica absent. Amb tot us prometo que tornaré per any nou, per explicar-vos com he pogut viure, aquest any, el Nadal enmig de tants de pessebres que em trobo pel camí, enmig dels pobres d’aquest món, enmig dels rics als ulls de Déu. Un Nadal diferent, el primer Nadal lluny de casa. Però un Nadal en el qual veuré brillar, potser més que mai, la mateixa estrella que un dia va guiar els mags cap a trobar-se amb el més gran d’aquest món en la forma del més petit.
Deixeu-vos guiar, també vosaltres, per l’estrella que us fa desinstal•lar de tants de llocs que, sota aparença de felicitat, no són res més que esclavituds. Deixeu-vos guiar per la veu de l’àngel que dins el vostre cor us anuncia una gran nova, que ens ha nascut Jesús, que ens ha nascut el Salvador, i presenteu-vos, sense por, davant els pessebres de la nostra societat, que n’hi ha, i molts. De ben segur que descobríreu, també, quin és el veritable sentit del Nadal.
Una forta abraçada i BON NADAL.