2/6/10

Una petita parada

Benvolguts, arribo amb retard i seré molt breu. Amb retard perquè m’hauria agradat fer una mena d’escrit d’un jove que vingués d’allà aquí i que intentés explicar el que veu de la mateixa manera que jo ho faig quan vaig allà. No he tingut temps, però me’l guardo a la cartera per un altre dia.
Breu perquè com molt bé sabeu molts de vosaltres estic a Olot, fent anàlisis i recuperació. Gràcies a Déu tot està anant molt bé. He guanyat pes i els metges no han trobat res greu, o sigui que el proper 16 de juny, previ pas per Madrid, podré tornar cap al Togo. Hauré passat uns dies meravellosos per Girona. Dies de família i de bisbat. Dies de retrobament amb un munt de persones. Dies de festa i d’alegria. Dies de compartir vivències. Dies per adonar-me’n, una vegada més, que hi ha una gran quantitat de persones que viuen la missió, i que em feu costat des d’aquí. Us agraeixo a tots, doncs, les vostres mostres d’estimació. Les vostres ganes de saber com estava, de conèixer els vostres nous germans del Togo, de compartir una estona amb mi. Una vegada més, m’he sentit desbordat per tot l’amor que rebo i que m’encoratja a donar-lo als altres, i us ho agraeixo enormement.
També aprofito per demanar perdó a tots aquells que em volíeu saludar i a qui volia saludar, i que no ens hem pogut trobar. D’aquí dos o tres anys, quan torni, trobarem l’ocasió, sense cap mena de dubte, de parlar una bona estona i així tindrem més coses per explicar-nos.