16/4/11

Setmana Santa... mirant a la Resurrecció!

Benvolguts, estava temptat de fer un escrit sobre la Setmana Santa, i ja tenia els elements per fer-ho, anaven des del Diumenge de Rams, amb la falsa alegria d’aquells que esperen un Jesús triomfant i es troben amb un Jesús muntat sobre un ruc, com tantes i tantes persones que van marxar de la nostra parròquia cap a Costa d’Ivori, animats pels diners que podrien guanyar i s’han trobat amb una guerra que els està matant... Us podria parlar, també, del Dijous Sant de tantes mares que, assegudes al voltant del menjar que pot escassejar, envoltats dels seus fills i nets, parteixen el que tenen i ho comparteixen, demanant-se si aquell no serà el seu darrer sopar. Arribant al Divendres Sant de tants i tants crucificats de la història, de persones senzilles que veuen com els productes bàsics son cada cop més cars i que ells no tenen cap manera de guanyar-se la vida, no tenen horitzó. O el Dissabte Sant, quan Jesús és posat a la tomba, com el petit germà d’en Jacques i en Jean, que han descobert, com més tard Maria Magdalena, que la persona estimada ja no era a la tomba però, en aquest cas, no perquè havia ressuscitat, sinó perquè els hi havien desenterrat per robar-li els òrgans i fer màgia negra o qui sap què...

I de tot en podria parlar abastament, però... Me n’adono que no seria just, perquè ens quedaríem amb una imatge de mort, de passió, de setmana santa, quan en realitat, en la gent que m’envolta, es respira Resurrecció!. Sí, Resurrecció de tota la gent de la parròquia que miren el futur amb alegria i esperança, potser perquè saben que no es pot anar gaire més enrere, o perquè veuen que el país, a petits passos va avançant.
Però quan parlo de Resurrecció, d’aquesta gran paraula, no n’espereu un gran fet. I és que cada cop me n’adono més que la Resurrecció que esperem es viu ja en les petites resurreccions de cada dia. I per això puc parlar d’experiència de resurrecció com la que vaig viure divendres anant a passar la pel•lícula a un dels pobles.
Carreguem el grup electrogen al cotxe i marxem amb en François, en Mathieu i un altre jove de Tchandana, que ara no recordo el nom. Estan contents. Han invitat a tota la gent de la comunitat per veure si els poden animar. Pel camí un eriçó passa per davant del cotxe. En Mathieu, que l’ha vist em fa parar. Llanterna a mà es posa a buscar entre les herbes, un cop i... “Mon Père! Tindrem carn per demà!!”. Està content. Ha vist que el seus germans podran menjar carn. És un petit motiu de resurrecció. Arribem i tots ens esperen. Els trobem ballant. Descarreguem el projector, el grup electrogen i, per fer temps abans de posar la pel•lícula de Jesús en moba, la llengua local i la única pel•lícula que hi tenen traduïda, els hi poso una pel•lícula de Charlot, per fer que la gent que ens han vist passar amb el cotxe tinguin temps d’arribar. Us puc assegurar que no he vist mai riure amb tanta força, amb tanta sinceritat, amb tanta senzillesa, com tota aquella gent reunida allà per veure el cinema. Si us dic que eren més de 500 persones em quedaria curt. I cada vegada que en Charlot fa alguna pallassada, riuen i riuen sense parar fins que s’acaba la pel•lícula, i en volen més, i més... I tota aquella gent, obliden per un petit instant tots els problemes que porten al damunt. Deixen les seves creus i riuen i celebren. Deixen les seves creus i viuen un moment de resurrecció.
I deixem en Charlot i passem a la pel•lícula de Jesús en moba, i llavors, aplaudiments. Grans aplaudiments. I entenc perquè Jesús va connectar amb la gent senzilla del seu temps, com connecta avui amb aquesta gent senzilla. I quan Jesús respon als rics que el diner no té cap valor, l’alegria general és immensa, com immensa és la tristesa que senten quan Jesús és colpejat i traït pels seus, fins que arriba la mort. I es fa un silenci sepulcral, trencat, només, pels forts aplaudiments quan arriba la Resurrecció.
I és que per a ells, el que veuen a la pantalla és real. És com si Jesús fos allà. No hi ha actors, Jesús parla, viu, pateix, mort i ressuscita!. I la resurrecció provoca aplaudiments, i tant que sí, perquè per tota aquesta gent, que té la mort tan present, que no l’ha amagada, la Resurrecció continua essent un missatge d’esperança i de victòria. Però encara no s’han acabat els aplaudiments que ja m’estan demanant que els hi torni a posar en Charlot. Però és tard, i vull tornar cap a la parròquia, que demà tenim moltes activitats. Amb tot, com que insisteixen, els hi poso el CD que van gravar la gent de Blanes, amb la coral de Tchandana. I es fa un moment de silenci, fins que se n’adonen que son ells, i es posen a riure i a aplaudir, i aprofiten per ballar i dansar. I l’alegria és immensa, i tornem a ressuscitar.
Apago el grup electrogen i comencem a carregar el cotxe. Ells prenen els tams tams i continuen amb les danses. Els més menuts, que s’havien quedat adormits, es desperten. Alguns, quan obren els ulls i em veuen a prop fan un crit d’espant, els altres riuen. M’acomiado de tots, i puja amb mi en François, el fill del catequista. Quan vaig per tancar la porta se m’acosta un dels vells del poble. Baixo per saludar-lo i acomiadar-me d’ell i em diu, més o menys: “Moltes gràcies per la pel•lícula. Si Jesús ha vençut la mort, tot és possible”.
I tant que sí! I és que Pasqua significa això. Si tenim realment fe, si ens deixem conduir per aquesta esperança en la Resurrecció, la vida agafa una nova dimensió i totes les nostres creus esdevenen espurnes de resurrecció. Bona Pasqua!.