25/12/11

Bon Nadal

Benvolguts tots, des d'aquestes terres de Dapaong, després d'haver celebrat una meravellosa missa del Gall i unes precioses misses de Nadal amb tots els parroquians de Saint Paul, aprofito per desitjar-vos un molt Bon Nadal a tots. Ho faig amb l'escrit que vaig enviar a Catalunya Cristiana, on només hi ha una diferència, que enlloc de l'Imam, no paren de venir mainada, donca als primers que m'ha felicitat el Nadal els hi he donat unes galetes i... ha corregut la notícia. Una fortíssima abraçada i fins sempre, Joan.


Segurament perquè sóc fill d’Olot, garrotxí de mena, els meus Nadals han estat sempre marcats pels pessebres vivents, tan bonics per les nostres terres. Recordo com en el darrer Nadal que vaig passar a casa, no vaig voler marxar sense gaudir-ne una vegada més, pensant que serien els últims que veuria en molts d’anys. Però vés per on, Déu sempre ens dóna molt més del que renunciem, i m’he trobat que aquí, al Togo, Déu m’ha regalat un gran pessebre vivent. El pessebre d’una vida, la de moltes persones, que recula en la nit dels temps.


I així, el 25 de desembre, en alguna petita cabana de fang i palla dels nostres pobles, una mare, ajudada per les altres veïnes i envoltada de tots els animals de la casa, donarà a llum a un petit africà. Un fill estimat de Déu que no haurà trobat plaça a l’hospital perquè els seus pares no tenen els diners per pagar-ne el part. I el petit plorarà. I Déu somriurà. I l’harmattan, aquest vent sec sahelià que ho embolcalla tot de sorra i pols, transformarà el sol en una immensa esfera rogenca que podràs mirar cara a cara. I el sol somriurà, com Déu, i irradiarà amb més força per donar escalfor al petit nadó. Perquè aquí, a la sabana de Dapaong, Déu i el sol treballen junts, de tal manera que, fins i tot, en la llengua local reben el mateix nom: “Yendou”.


I amb tot aquest tràfec, ningú s’haurà adonat que, al voltant de la petita cabana, un reduït grup de pastors seminòmades de bous, de la tribu dels peuls, s’hi han apropat furtivament. No volen ésser acusats de robatori. Pastors estigmatitzats de la societat. Pastors no escolaritzats. Pastors de 10 anys. Que marxaran ràpidament, abans que no arribin els pagesos veïns amb algun producte de la terra per compartir. I es farà de nit. I les estrelles brillaran, sobretot la Creu del Sud. Una creu que ens marcarà, una vegada més, que avui, Jesús, neix allà on és crucificat: Jesús neix al Sud. Neix allà on sempre ha viscut. Neix a la casa dels pobres.


I quan abaixaré la mirada de les estrelles, em toparé, potser, a la llunyania, amb tres beduïns del desert que van a vendre els seus camells. I em semblarà que són els reis mags que s’apropen. Reis pobres que no portaran or ni encens ni mirra, sinó el silenci i les mans buides. I després d’haver demanat caritat en algun racó de la ciutat, marxaran de nit. De nit per evitar les duanes i els impostos. Els impostos dels “romans”. Els impostos de l’imperi que continua, avui, esclavitzant a milions d’homes de la nostra terra.


I així, de mica en mica, com qui no vol la cosa, el meu pessebre s’haurà realitzat. I viuré el Nadal diferent. Un Nadal sense llums i sense fresses. Un Nadal sense regals ni grans festes. Un Nadal petit, envoltat de petits que em cantaran nadales com si fossin àngels. Àngels esparracats. Àngels plens d’amor. Que faran que aquest Nadal torni a ésser, amb diferència, un gran Nadal. El Nadal dels pobres de la terra. El Nadal dels rics de Déu. El Nadal de Jesús.


I m’asseuré a la terrassa de casa per meditar tot això i em vindrà a saludar l’imam de la petita mesquita que hi ha al costat de la parròquia. I em desitjarà, ell també, un bon Nadal. I compartirem alguna cosa per menjar, unes paraules amables i la certesa que Déu continua caminant al costat de la nostra humanitat. Una humanitat ferida. Una humanitat guarida. BON NADAL.