4/3/12

Una bona notícia...

Ep, abans de començar, ja em sap greu no haver donat notícies fins ara. A tots els qui m'envieu correus electrònics i no contesto ràpid, no patiu, estic molt i molt bé, però la parròquia és molt gran, i els dies es fan curts... Però bé, més o menys com a tot arreu, amb la diferència que aquí els dies estan plens d'un sol increible, sembla més a prop que a Girona, i que les nits estan plenes d'una lluna que brilla d'una manera preciosa. Va, i poesia barata a part, us adjunto l'escrit del Catalunya Cristiana, per dir-vos que, de bones notícies, a pilons, si ens mirem la vida des dels ulls de Déu. Molt bona Quaresma a tots, espero poder-vos escriure abans de Pasqua...

Benvolguts tots, cansat de llegir males notícies arreu, avui he decidit compartir amb vosaltres una bona notícia que ens aixequi els ànims. «Aquest any la collita de cebes és espectacular!» I ara em direu, i això és una bona notícia? Hi tant que sí. Us en faré cinc cèntims.

La setmana passada em van trucar d’un dels pobles de la parròquia: «Mon père, si teniu un moment hauríeu de venir. Al pobre Emmanuel se li han complicat les coses.» El missatge em sorprèn, així que li pregunto quina és la causa del problema: «Sabeu, mon père, el seu fill, el que tenia 20 anys, i que l’hauria d’ajudar en les feines del camp, ha fugit de nit a Costa d’Ivori. Li ha deixat la dona, malalta, i el fill. I ja sabreu que, el pobre Emmanuel, prou problemes té amb l’altra filla petita que està a l’hospital i tres nétes de la filla gran que ha desaparegut. Sense comptar amb els altres petits de la família que no poden anar a l’escola, els orfes del seu germà mort que viuen amb ell i els problemes de la terra....». Mare de Déu. Massa problemes per a un sol home. Així que, l’endemà, agafo la moto i me’n vaig al poble. Després d’unes orientacions pels petits camins i les cases de fang, arribo a casa seva. La seva dona, que està triturant el blat de moro per preparar el menjar em diu que el seu marit és a l’hort. Una de les filles petites puja amb mi a la moto per acompanyar-m’hi. M’agafa fort per la cintura amb una mà mentre, amb l’altra, saluda orgullosa els seus amics. Avui va amb moto. El camí no és fàcil i no sé si hi podrem arribar, però bé, aquí tot és possible.

Mentre faig el camí rumio com el podré animar, què li podré dir. Passem al costat d’un home amb un ruc que ha anat a buscar uns bidons d’aigua al pou, carregat de mainada que riuen i corren al seu voltant. I la nena em diu: «El pare és allà.» I efectivament. Allà veig al pobre Emmanuel, dins un forat de terra, pala en mà, fent un pou per trobar més aigua per a l’hort. Amb el fang ha fet una mena de muralla que protegeix l’hort dels animals (vaques, ovelles, porcs i gallines). Aparco la moto sota un gran manguier que ens protegirà del sol, i la menuda va a buscar aigua per netejar el seu pare.

Mentre l’espero em vénen a saludar dos nens d’uns 10 anys. «Per què no sou a l’escola?» «Són orfes.» Em diu l’Emmanuel que s’apropa. «Aquí troben alguns francs per anar tirant.» Els dic que un dia els passaré a saludar, i se’n van tot contents. L’Emmanuel s’asseu al meu costat: «Mon père, no sap pas l’alegria que em fa que m’hàgiu vingut a veure a l’hort!» Sé que per dins, el dolor i la frustració que ha de sentir és molt gran. Però ell es manté ferm.

I em diu: «El bon Déu no m’abandona mai. Són moltes les dificultats a la meva vida. Són molts els problemes. Però jo tinc confiança en Ell. Mireu, sinó.» I m’ensenya, orgullós, un bon camp de cebes. «Aquest any, la collita serà espectacular. Si tot va bé, podré pagar els deutes i quan el meu fill torni, no sentirà vergonya de la nostra pobresa.» I em repeteix: «Estic convençut que Déu no l’abandonarà.» I davant la fe d’aquest home senzill, em quedo sense paraules. I tots els arguments que havia rumiat en el meu cap desapareixen i li dic, senzillament: «Tens raó, Emmanuel, Déu no ens abandonarà mai.» Perquè Déu no pot abandonar a un pobre que, ple de dificultats, és capaç de veure la Seva mà en la bona collita de cebes. I això sí que és espectacular: Feliços els pobres, d’ells és el Regne de Déu.