12/6/13

Garrotxí de l'any

Benvolguts lectors del blog. Com que són moltes les persones que m’estan felicitant pel premi que em van donar els meus conciutadans de la comarca, amb el títol de “Garrotxí de l’Any”, us vull agrair, a tots, les mostres de felicitació que m’heu fet arribar. Així, doncs, us envio l’escrit que la bona de la meva germana petita va llegir en el moment de rebre el premi en nom meu, doncs jo continuo aquí a Dapaong, al Togo. De nou, moltes gràcies a tothom, i als garrotxins per haver-me votat. Ah, i per cert, aprofito per dir-vos de nou que si em voleu escriure és millor enjoansoler@gmail.com , perquè el hotmail va molt lent i em costa molt obrir-lo amb la força de l’Internet del Togo.

Garrotxí de l’any

Benvolguts tots, la meva germana petita la Laura, que és qui pren la paraula en nom meu, m’ha demanat d’escriure dos escrits diferents: un per si guanyo i l’altre per si perdo. Però jo m’he dit que amb un en farem prou, perquè per a mi, avui, guanyem tots. I guanya sobretot la nostra comarca de la Garrotxa, perquè un poble que és capaç de buscar els seus fills que mereixen una menció especial, mereix, al mateix temps, un reconeixement. Cal que entre els cants de sirena del pessimisme que ens envolta, hi hagi actes que ens diguin que hi ha moltes persones que, en el seu dia a dia, fan un esforç per a ésser millors i millorar el món que els envolta. Així, si al final el garrotxí de l’any és en Xevi Buch, és una molt bona notícia per a tots, perquè es valora l’esforç en el món de l’esport, l’integritat en el món de l’arbitratge. Si guanya en Josep Torrent és una molt bona notícia per a tots, perquè es valora l’esforç en el món de la literatura, la lucidesa intel•lectual per transmetre un pensament. I si el qui és nomenat garrotxí de l’any és un present, és també una bona notícia, perquè el que es valora és l’esforç a la coherència amb la nostra fe en el seguiment de Jesús, la solidaritat i el servei com un mitjà per canviar la nostra societat.

Us agraeixo doncs, de nou, d’haver-me tingut present en aquest dia, i amb mi m’agradaria fer present a tots aquests capellans de la Garrotxa que treballen aquí, a casa nostra, des de la senzillesa i la fe, i sobretot a Mn. Ramon Bosch, que em va acompanyar en els meus primers difícils passos missioners, qui va fer més de 30 anys en aquest país, i que tindria que ser, de veritat, garrotxí de l’any per tota una trajectòria dedicada als més necessitats des de l’amor a Déu.

I per acabar, i no m’allargaré més, perquè després direu com sempre que els capellans parlem massa, l’evangeli ens diu que “tot aquell que deixarà casa, terra, família... a causa de Jesús en rebrà 100 vegades més”. No us podeu pas imaginar com em va costar deixar aquesta estimada Garrotxa, el meu petit país. La por que tenia de tornar després dels anys, i ja no reconèixer la gent, el paisatge... i vés per on, no només jo no la oblido, sinó que ara és aquesta terra qui em recorda. Això, no només val 100 vegades més, això no té preu. Que Déu us beneeixi, fins a la propera.