3/10/15

La iaia Margarita s'ha mort

En aquest precís moment, a les 16h a l’Església parroquial de Sant Pere Màrtir d’Olot, estan celebrant l'enterrament de la meva iaia, la Margarita Solé Bartrina, descansi en pau. Des de la llunyania em volia unir a tota la família i a tota la gent que estarà a l’Església aquesta tarda, enviant-vos aquest escrit que he enviat a la meva germana i anant a pregar davant del Sant Sagrament amb els nois i noies que hi ha ara a la parròquia, i demà, diumenge, celebrarem una missa per ella, i ja us puc assegurar que tots pregarant amb força per la iaia del seu rector, perquè ja forma part de la seva família.
És un moment d’alegria i de tristesa. Tristesa perquè ja no la podré saludar més, ja no em preguntarà més què hi faig a l’Àfrica, ja no la veure més asseguda al seu costat del sofà amb una revista a les mans per veure “els sants”. Però alegria, perquè després d’aquesta llarga malaltia de l’Alzheimer, finalment es podrà reposar al costat d’aquells que l’han estimada i que l’han precedit a la casa del pare. Reposa en pau, iaia.
Ha sigut quan he rebut la trucada de la meva germana petita i la seva veu una mica trencada, que em deia, Joan, la iaia s’ha mort, que me n’he adonat que jo no hi podria ésser a l’enterrament, i per això he volgut ser-hi amb quatre ratlles, per dir que la iaia que recordaré, que recordarem, no serà la iaia malalta, sinó la iaia amb qui vam viure els bons i els mals moments de la vida. Què recordaré d’ella? Quatre coses que ens ha deixat:
1- Era una cuinera boníssima. La millor que hi ha hagut quan preparava els canalons, l’escudella i carn d’olla i la vedella amb bolets. Recordo encara quan va començar la seva malaltia i va ésser la mare qui va haver de fer-se càrrec dels fogons, ens vam passar unes quantes setmanes amb el pa amb tomàquet.
2- El seu geni. Sí. La recordo sempre amb l’espolsa matalassos a la mà, perseguint-nos al voltant del pati per alguna malifeta que havíem fet, i sabeu… no ens atrapava mai, i això que nosaltres no érem pas massa ràpids, i no ens atrapava perquè ens estimava com tots els avis estimen els seus nets, amb passió. I després de renyar-me sempre em donava pa amb nocilla.
3- La iaia era màgica. Sí. Així és com la veia jo quan era petit. Màgica perquè era ella, quan venia la nit de Nadal, que ens portava a la cuina per resar el Pare Nostre després d’haver picat el tió. La recordo que s’emocionava tant com nosaltres. Ens posàvem de genolls, i resàvem tant de temps com feia falta i, quan sortíem… El tió estava envoltat de regals. Sí. La iaia, com el tió era màgica. Gràcies iaia per haver-nos ensenyat a resar.
4- I l’últim gran regal que ens ha deixat la iaia és la mare. Sí. Una de les moltes maneres de valorar a una persona és per l’amor que li tenen les persones que l’envolten. Tu iaia vas tenir la mare i com no el teu gendre, el meu pare. Has viscut amb ells des del primer dia del seu casament. I són ells qui t’han cuidat fins al final, tot i els moments difícils d’aquesta malaltia. T'han estimat fins al final, i nosaltres, els vostres fills, també us estimarem fins al final, perquè és el que ens heu ensenyat.
I res més, perquè escric el que m’ha vingut al cap, sense massa temps per reflexionar-ho, del que més recordo de la iaia. Ja ho veus iaia, vas tenir només una filla, la Ramona, i t’en vas amb tres nets, l’Eva, en Joan i la Laura. L’Eva, ha tingut temps de presentar-te els seus dos fills, en Marc i l’Arnau, dos artistes. La Laura t’ha pogut presentar la Bruna, una preciositat, i jo, com molt bé saps, no et deixaré cap net, però sí que t’he deixat un munt de fills africans. Ells són preciosos iaia, si els veiessis com m’estimen!. Per desgràcia, molts d’aquests menuts, potser masses, ja estan al cel on ara hi aniràs. T’estan esperant. Són els meus petits àngels negres. I sé que quan arribaràs, et rebran amb els braços oberts, i et faran feliç. I quan el bon Déu et veurà arribar tan ben acompanyada somriurà, i sabrà que et mereixes estar-te asseguda ben a prop seu, i et trobaràs amb l’avi Miquel, i donats de la mà esperareu el dia en què nosaltres, també, us vindrem a trobar, després d’una llarga vida per abraçar-nos de nou i donar gràcies a Déu de portar la mateixa sang. Fins sempre, iaia. Dels teus nets que t’estimen.