4/1/17

Record al bisbe Jaume...

Sé en qui he cregut” (o Sé de qui m'he fiat) (1 Tm 2,12). Aquesta és el lema que em va donar el bisbe Jaume quan me n’anava a missions, en una bonica carta que de tant en tant rellegeixo i  on m’animava a anar endavant en el bonic camí de Déu i en el no sempre fàcil camí de compartir la vida i l’evangeli, sense imposar-lo, amb tots els pobles i cultures. Un lema que va donar nom a aquest blog que vosaltres llegiu. Us explicaré tres experiències del bisbe Jaume que m’han marcat profundament i que el defineixen:
            1- Just abans d’ordenar-me diaca el vaig anar a veure per parlar amb ell. En aquella conversa on em va donar molts bons consells, em va sorprendre quan em va dir: “Et recordo de la Pasqua Jove celebrada a Olot, la teva alegria i les teves explicacions em van fer adonar que Déu havia pensat en tu. He pregat perquè fossis un dia un bon capellà”. El bisbe Jaume era un home que tenia temps per les persones concretes.
            2- M’acabaven d’ordenar de diaca quan va morir el papa Joan Pau II. Hi va haver una gran celebració a la catedral i el bisbe Jaume, ja emèrit, hi era present. Me’n recordo que no hi van haver prou hòsties consagrades per a tots els fidels i em vaig quedar sol partint-les en mil bocins per no deixar a la gent sense combregar. Al final de la celebració em va agafar a part i em va dir: “Joan, aquest ha de ser el signe de la teva vida. Seràs un pa partit per a una multitud que tindran fam de Déu”. El bisbe Jaume era un home que llegia la realitat des de la llum de Déu.
            3- Ja era capellà i un dia em va cridar per parlar amb mi i saber com m’anava el ministeri. Jo li vaig dir que tot anava molt bé, però que notava que teníem un missatge preciós, que la gent tenia ganes de Déu, però que ens fallava el mitjà. Vam parlar una estona i em va dir al final: “No busquis mitjans grans, Joan. El mitjà que va triar Déu va ésser el pessebre, la vida amagada de Nazaret i la creu”. El bisbe Jaume era un home que va voler viure la pobresa i la senzillesa d’un Déu que s’havia fet home a Betlem.

            Un bisbe a qui anava a saludar cada vegada que venia a Girona. Un bisbe a qui trobaré a faltar. Que descansi en pau.